Un món que comença amb una pausa

Internet va prometre un dia unir les persones, però en lloc d'això s'ha convertit en la plaça més sufocant i sorollosa del planeta. Un lloc on tothom exigeix la teva atenció a cada segon, imposa estàndards i jutja les vides alienes a través de pantalles fredes.

Una dona ja no necessita un altre aparador per mirar la felicitat dels altres. Necessita un santuari per poder finalment mirar dins d'ella mateixa.

Aquest Diari no comença amb un inici ni amb un manifest. Comença amb una pausa. Amb el moment en què tanques la porta davant dels infinits «hauries de» i et quedes en un silenci absolut. El pròleg no serveix per explicar res — serveix per fer una primera respiració honesta i recordar que el teu món veritable comença amb tu mateixa.