Deixo. Allibero. Perdono. Em deslliuro

La naturalesa femenina no està teixida de servei etern ni de comoditat per als altres. Durant segles, a les dones se'ls ha ensenyat: «No t'enfadis, que ets dolça. Aguanta, que ets sàvia». I ens hem acostumat a empassar-nos les ofenses, acumulant una càrrega tòxica que destrueix el cos i l'ànima.

La filosofia del Seu Món es sosté sobre el gran ritual de l'alliberament interior.

Arriba un moment en què cal acostar-se a la línia i dir: «Deixo tot allò que no era meu. Allibero els deutes aliens. Perdono les meves febleses. Allibero espai per a la vida». Això no és una rebel·lió contra el món. És un retorn a casa — a la teva puresa, la teva calma i la teva dignitat reial.