Anatomia de l'armadura: El preu d'una serenitat eterna

Des de la infantesa, l'home aprèn una sola regla: estrènyer les dents i resistir el cop. Any rere any, al voltant del cor es forma una armadura feixuga que primer protegeix de la pressió externa i després comença a ofegar-lo des de dins. Perquè fins i tot la roca més sòlida té un límit de tensió del qual no es parla en veu alta.

Quan vaig projectar l'arquitectura d'El seu Món, sabia una cosa: aquí no hi haurà ulls estranys, espectadors ni valoracions socials. Aquest és l'únic lloc on la teva fatiga i els teus sentiments vius no es perceben com a feblesa.

Tot aquest espai es va crear a imatge d'una persona comprensiva, que no fa preguntes innecessàries, no espera informes, sinó que simplement, en silenci, et posa una tassa de cafè calent davant teu.