Una carta sobre el límit que els pares no haurien de traspassar mai

No hi ha res més terrible que el moment en què obres les portes de casa teva als més grans amb un cor net i sincer, i en resposta, a la teva esquena, comencen a teixir-se trames i confabulacions. Quan els pares s'obliden de la neutralitat i es posen cegament al costat del seu fill o de la seva filla contra l'altre cònjuge.

En interferir en una unió aliena, els pares sovint estan convençuts que actuen correctament. Però no coneixen tota la veritat i ni tan sols s'adonen del dolor aclaparador i irreparable que infligeixen a l'altra persona i de com malmeten el destí dels seus propis néts, esquinçant el seu món en trossos.

Escric aquesta carta com un recordatori de la llei suprema de l'honor familiar: no us convertiu mai en jutges a la casa dels vostres fills. No teixiu intrigues, no dividiu allò que és indivisible i no els ensenyeu com han de viure. La vostra vocació és ser una llum serena i un suport bondadós, no una força que destrueix allò que no vau construir vosaltres.