Una carta sobre la puresa del codi, quan el cor troba «La Persona Adequada» massa tard

No hi ha res més dolorós que el moment en què vius en un matrimoni inconscient, penjat d'un fil, aguantant amb les últimes forces — i de sobte apareix una persona en el teu camí, i amb tota l'ànima comprens: és ella, la persona adequada. Aquesta és una prova en què es posa a prova tota la profunditat de l'honor humà.

Algú en aquest instant cedeix a la feblesa, recorre a l'engany i a la traïció, profanant tant la seva llar actual com el nou sentiment lluminós. El resultat d'aquest pas sempre és terrible: persones que un dia van compartir un llit es destrossen els cors mútuament i es converteixen en enemics despietats, disposats a esquinçar-se l'un a l'altre, i entre ells pateixen els nens.

Però hi ha un altre camí — el camí del codi moral interior, quan simplement no et pots permetre entrar en una nova relació a través de la mentida, per molt que et faci mal el cor. Tries la puresa i recules. I llavors la vida us torna a separar en ribes diferents — fins que tots dos hàgiu crescut i sigueu realment lliures. De vegades, després d'un dolor així, una persona es tanca en si mateixa tan profundament que té por de tornar-ho a intentar. I de vegades el destí, després d'esperar l'hora de la puresa i la llibertat, torna a unir dues ànimes que han crescut — ja sense ombra i sense obstacles.