«Ho sentireu, és impossible deixar-ho passar»: Quan dos somnis es reconeixen

De vegades una persona porta dins seu el somni més simple i pur des de la joventut. Per exemple, havent vist una vegada la veritable tendresa a la casa d'altri, es promet a si mateixa: «Quan tingui una persona estimada, vull que cada vegada que traspassi el llindar, córrer a rebre-la, abraçar-la fort i besar-la amb tendresa». Però la vida de vegades s'organitza de manera que al costat hi ha qui no toca: el teu impuls més càlid un dia és rebutjat amb fredor, i amagues aquesta tendresa ben endins durant anys.

I en algun lloc d'aquest mateix món viu una altra persona. I un dia, en una conversa tranquil·la, confessa de sobte el més íntim: «Només somnio una cosa: que a casa em rebin amb abraçades càlides i amoroses… Però, potser, demano massa?».

No, no massa. Simplement, no a qui no toca. Perquè quan trobeu la vostra persona, tot és possible. Allò que un tem fins i tot de somiar, l'altre ha somiat tota la vida de regalar-ho. Va ser precisament llavors quan em van preguntar: «Com sabré que ella és la definitiva?». Jo em vaig girar i vaig respondre: «Ho sentireu, és impossible deixar-ho passar».

El Món de les Parelles va ser creat precisament per a aquest reconeixement — quan encara sou a l'inici de la relació. Perquè comenceu a escoltar el vostre cor, els vostres sentiments sincers i no tingueu por de parlar del que realment voleu. Perquè adonar-se que davant teu hi ha el teu destí és molt senzill: el teu somni més preuat resulta ser, de sobte, aquella mateixa llar que l'altra persona havia buscat tota la seva vida.